CATALÀ

fotografia d'Andrew Polushkin

Estrenada el 3 de Novembre del 2012

Teatre de Salt

Festival Temporada Alta Girona /Salt

Per segona vegada consecutiva, la Zaranda estrena la seva creació al Festival Temporada Alta. El 2010 hi presentava Nadie lo quiere creer. La patria de los espectros, una visió de la mort i de les misèries humanes plena d'humor però també de colpidora profunditat. Al capdavall, sainet espectral.

El 2012 va estrenar al Temporada Alta El Régimen del Pienso. El títol mateix ja ve carregat de múltiples ressonàncies. Sense deixar de banda els elements tragicòmics que caracteritzen la companyia, aquest és un treball dur, negre i descarnat que aborda sense concessions la visió del món com a simulacre. Una obra dramatúrgicament complexa que representa un gran pas endavant en la trajectòria poètica i conceptual de la Zaranda.

foto Víctor Iglesias

Els dimonis van sortir de l'home

i es van ficar dins els porcs.

Aleshores el ramat es va precipitar

des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar.

Lluc (8,33)

Home jaurà amb Porc en desordre.

Pestilent tuf recorrerà el regne.

Nostradamus, Centúria XXI (quarteta IV)

La burocràcia és un mal,

i és un mal per essència metafísic.

Gabriel Marcel, Les Hommes contre l'humain (1951)

foto Víctor Iglesias

Tot apunta cap al factor nutricional com a causa de l'epidèmia. Uns sostenen que es deu a l'engreix ràpid, a l'excés de pinso, altres al mal repartiment de l'aliment.

Les teories veterinàries enfronten però no frenen l'índex de mortaldat a les corts… S'inicia una simulació mediambiental per clarificar-ne les causes.

La indústria porcina comença a rebre'n les conseqüències, el personal és eliminat segons els índex de rendiment. La lluita pel lloc de feina, amb l'únic horitzó d'un horari rutinari i buit, sense altra esperança que la d'una mort indolora, fa que les vides del porc i de l'home es creuïn, es confonguin.

Documents veterinaris de control de qualitat o historials mèdics, expedients per triplicat que certifiquen la defunció o constaten les baixes. Papers en el son etern dels fitxers. La vida resumida en les poques dades i dates d'una necròpsia.

Arxius, necròpsies, el simulacre d'existència que representem, en la qual els artistes són forenses o els forenses simulen ser artistes, mers buròcrates tramitant el no-res oficial, científic o financer, poca cosa, el valor que fixa la venda.

foto Víctor Iglesias

El nostre caràcter es conserva tan intacte

com la nostra ruïna.

Mariano José de Larra, Vuelva usted mañana (1833)

Els porcs s'amunteguen en els compartiments metàl.lics de les corts, connectats amb cables d'irrigació i inseminació.

Els oficinistes estan submergits sota muntanyes d'arxius, subsisteixen dia a dia entre embolics de cables, llums flexibles, telèfons... cordons umbilicals de la burocràcia. Gris de gavardina, gris de moqueta descolorida, gris de destins.

En una cambra d'hospital, l'empleat despatxat debat la seva minvada vida entre cabdells de cables de bosses de sèrum i el gota a gota.

Destins grisos que podrien ser els de qualsevol que progressivament fos desterrat del contacte amb la seva propia interioritat. Al capdavall, un ésser val allò que és capaç de rendir. El desenvolupament de la tècnica ha anat aïllant els individus per categories de rendiment. Fins a quedar reduïts a una mera funció.

De la servitud a l'enviliment, pels mecanismes que asseguren el sosteniment material a penes sostenible, incapaços de concebre la vida. La pròpia mort sostreta del seu misteri es converteix en mera defunció estadística.

Un laberint on els uns desconfien dels altres, tots són sospitosos i ningú vol ser assenyalat. Pero cal un boc expiatori, al qual no li faltarà un company solidaria que pretendrà elevar la seva fonda i trista desgràcia a tosc poema èpic, una afiligranada epopeia del seu destí dolorosament real.

foto Víctor Iglesias